dilluns, 14 de març del 2011

Arquitectura Religiosa

Es tracta del disseny i construcció de llocs de culte sagrat o espais d’oració. Aquesta arquitectura forma part del període Barroc.
Les estructures religioses han anat evolucionant durant els segles, aquests eren les majors construccions del món, abans dels gratacels.
En aquest estil es manté diferenciats la arquitectura contemporània utilitzada en altres estructures.


Tipus d’arquitectura religiosa

Romana: És es resultat de la integració de fórmules constructives i estètiques de diverses procedències: romànica, preromànica, bizantina, germànica i àrab. Des del seu naixement en el s. X, fins la seva desaparició en el s.XIII, l’estil, segueix de qualsevol estil artístic:
Fase arcaica (primer romànic), fase clàssica (romànic ple) i per acabar la fase decadent o barroca (tardo romànic). En tots els monuments de l’imperi romà es veia reflectida l’arquitectura religiosa. Aquests tenien una construcció similar, fundamentalment en els temples, la casa dels déus i les tombes. Podem trobar: El temple de Diana en Mèrida (badajoz), Temple de la Cilla (Badajoz), Temple de Claudio Marcelo (Córdoba), Temple romà de Vic, temple de Trajano (Sevilla). De tombes en podem trobar: El temple funerari de Fabra (saragossa), Torre dels Escipions (Tarragona), Torre Cega en Carthago Nova.



Catedral de Santiago de Compostela Catedral de Jaca

Islàmica: Destaca en la importància de la decoració cal·ligràfica i la composició espacial. En cas ritual del culte, va dunar lloc a dos tipologies de caràcter religiós. Dins de la arquitectura civil destaquen els palaus, les carabasseres i les ciutats. Per a la decoració, utilitzaven la ceràmica vidriada, les estructures eren tallades a mà o fetes de fang variat.


La Kaaba Mesquita d’Estambul



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada